Sa Costera. 13/05/12.

A la fi ha arribat es dia de Sa Costera. Tants d'anys sentint a gent xerrar d'aquesta excursió, del Coll de Biniamar, de la carretera de Sa Calobra, i avui me tocava a mi i a qualque altre Estiracames que tampoc no l'havia fet.
A les 06:45h. erem 6 a CNM. Però casi ens quedam en 5, ja que sa forca Fox F100 de sa Spezialized d'en Damià ha dit basta i no afagava aire. Eren ja uns mesos de inflarla a cada sortida i d'avui no ha passat. De tot d'una no volia venir, però jo li he oferit sa Willier i hem partit a cases a sercar-la, tot i que després en Jaume Chapira ha contestat un SMS i li ha deixat sa seva, així ha pogut fer sa sortida amb una doble.
Els restants d'avui son en Toni Puil, n'Esteve, en Pep Mut i en Firestone.
Amb tot això hem sortit amb retràs i quan hem arribat al Mirador de ses Barques ja eren casi les 08:30h. Als 10 minuts ja erem camí de Balitx d'Avall. Arribats a Balitx d'enmig ha tocat la foto al "Bou".
 Després en Toni Puil i jo hem agafat el camí vell per arribar fins abaix, mentres que els altres han seguit per la pista. Després de més de 3 mesos rodant amb la Willier i aprop de 1.000 kms. ja tenia ganes de sortir amb la Cube, que a més a més tenia la High Roller i les pastilles de davant tot nou. A aquest primer camí trialer no m'he trobat gaire a gust, se nota que he perdut confiança als trams tècnics.
A Balitx d'Avall ens hem reagrupat i començam l'ascenció al Coll de Biniamar. La veritat és que és ben fotut. De tot d'una les rampes son ben inclinades i amb molta pedra. Pujam separats i cadasqú al seu ritme. En Damià arriba adalt sense posar peu, està fet un bou.
Sense descansar començam la baixada cap a Sa Costera i tan prest com veim la mar ens aturam a fer la primeres fotos.
El fotógrat fotografiat.
Al fons se veu una casa a la que s'hi arriba des del camí que baixa del Coll de Biniamar, però només se pot fer a peu.
Hem alucinat amb les vistes i el bon dia que hem tengut
A partir d'aquí hem fet el camí que va vorera de la mar en tot moment. És un camí molt agradable amb trams escalonats ben divertits a la vegada que forts desnivells espenyats que només els més valents gosen provar-ho.
En Toni al desviament que baixa a la Font del Verger
Durant el camí ens anavem reagrupant cada poc temps, ja que el ritme no era el mateix per tots i a més a més en Damià i jo ens aturavem a fer fotos. El darrer tram de pista l'hem fet per separat; en Firestone, en Damià i jo ens hem avançat un poc i quan els altres tres han arribat a Cala Tuent ja ens han trobat dins l'aigua. De tot d'una estava molt molt freda, però al mig minut la sensació era de plaer, ja que l'aigua freda relaxa la musculatura i favoreix la circulació de la sang.
Per no ferir sensibilitats he hagut de pixelar les parts íntimes.
Amb en Damià ha duit molta feina, hi havia molt que tapar.
Ens hem posat a berenar, però amb el "mal rollo" de que en Toni ha romput el nucli de la pinyonera i l'ha deixat tirat. Hem xerrat molt de les opcions que teniem i en tot cas hem de pujar rodant fins al Coll dels Reis així que partim i deixam en Toni caminant esperant que qualque cotxe el puji cap adalt i amb un poc de sort vagi cap a Sóller.
Feim els 3 kms. que hi ha fins a l'Hemita amb patiment. Fins ara hem rodat sempre per l'ombra i després d'haver berenat ens ha costat arrancar; al menys als mortals, ja que en Damià ha pujat a tota.
A l'encreuament que de la carretera de Sa Calobra ens hem agrupat i tornam a partir, però hem quedat en reagrupar-nos al "xiringuito" de la "corbata". En Damià s'ha escapat de tot d'una, de fet al pocs minuts ja havia d'aixecar el cap fins a la propera curva per veure'l ... ha pujat endimoniat, tot i dur una bicicleta deixada. Després d'ell en Firestone. Suposo que el volia vigilar d'aprop que no s'enrredàs amb cap joveneta guiri ... o no. Ja un poc distanciats n'Esteve i jo. M'ha costat trobarme a gust rodant amb la Cube, però a mitja pujada m'he aturat a pujar 0,5 cms. el sillín i tot ha canviat. Les cames estaven més lleugeres i n'Esteve no ha pogut seguir el meu ritme. He forçat per veure si agafava en Miquel però ja estava massa lluny. En Pep tancava el grup i tot i ser un bon rodador i pujador crec que avui ha acusat molt la calor que hem patit.
A dalt ens hem reagrupat i refrescat.
Heu vist quins tres senyors?
Hem telefonat en Toni per saber on era, ja que cap de nosaltres l'ha vist a cap dels cotxes que ens avançavem durant la pujada, i és que ha estat pujant rodant tira tira ja que a estones engranava, tot i que amb pinyons petits i no podia dur un ritme adecuat. Així i tot, just quan partiem hem pogut veure que una furgoneta s'aturava a recollir a un ciclista, l'hem telefonat i era ell.
Hem seguit fins a on comença la pateada del funicular, però entre nosaltres ja xerravem de seguir per carretera per no fer esperat tant en Toni. Quan la furgoneta s'ha aturat, ens ha dit que aquells dos homes, tot i anar cap a Caimari insistien en acompanyar-ho fins al segon túnel, així se podria tirar cap avall.
A partir ja no gaire història, ja que hem seguit per la carretera, fent els dos gorgs i la base.
A les 14:50h. ens seiem a dinar al restaurant del Mirador de ses Barques. Hem tengut una bona estona, amb bon menjar, rondes de recuperadors a base de civada i bona conversa amb el bon humor de n'Esteve.
N'Esteve, el puto amo de la comèdia ... vaja tipo
La furgo, més carregada que mai.
Fotos panoràmiques de l'excursió. La veritat que no importa sortir de Mallorca per disfrutar de paratges tan espectaculars:





Cap comentari:

Publica un comentari