Volcat 2012

Dimecres 04/04/12. Les 15:39 h. Som al barco camí de Barcelona. Fa una estona que he començat a tenir ses típiques pesigoies a la panxa que provoquen els nirvis; s'acosta el moment i distintes idees ocupen els meus pensaments. El que més el fren de darrera, després de l'averia d'ahir vespre. Però també penso amb ses meves cames i si estan a punt, o carregades, o ...

Aquest es el meu major repte esportiu fins avui i tenc moltes ganes de que sigui ja el divendres a les 10:00 per començar a rodar i que surti lo que surti.

Demà horabaixa aniré al Briefing per "empaparme" més de La Volcat i ser més conscient del repte que he d'afrontar.

Dijous 05/04/12. D'aquí a una estona partiré cap a Solsona, al Briefing i ho faré amb la tranquilitat de saber que el freno de darrera va bé. Avui matí he vist que es pistó suava llíquid i he sercat una tenda a Manresa que ho poguessin arreglar. Així hem partit cap a Bicicletes Fasol, on s'han enrrollat i amb una hora he tengut sa bici llesta. A més a més he pogut fer una bona xerrada amb ells ja que n'hi havia un que també ha de correr i m'han explicat el tipo de camins que me trobaré.

Ja tenc es Camelback preparat i la muda que me posaré demà. Hem de fer cota a 1.500 mts. i és molt posible que plogui, així que partiré amb el tallavents Gore per anar també un poc abrigat.

Au ja és hora de partir, hora de saber qualque cosa més de La Volcat.

La recollida de dorsals ha estat molt ràpida. Ens han regalat vaselina i grassa per la cadena, a més a més del maillot conmemoratiu d’aquesta sisena edició.

El Briefing ha estat dirigit per n’Albert Bancells, exprofesional del mtb que ho va haver de deixar per una lesió i que és el propietari d’Ocisport, l’empresa organitzadora.

Divendres 06/04/12. 07:30h. ens despertam. En mitja hora ja estam berenant i poc després camí de La Coma. Estic fet un flan. Els nirvis me fan tenir mal de panxa i al arribar he d'anar novament a visitar al Sr. Roca.

Amb puntualitat comença l'etapa. M'he situat dels darrers i no he vist en Wiro. Només partir, encara dins del poble, comença sa pujada de 10 kms. al Coll del Jou. Es una pista on se pot rodar bé però amb forts desnivells. Els primers kms. m'els agafo amb molta calma, però a mida que anam pujant me trobo millor i arribo adalt avançant participants.

Aquí hi ha es primer avituallament però no m'aturo. Comença una baixada per un tirany enfangat on se patina amb molta facilitat. A mida que avançam les vistes milloren i disminueix la pendent fins a convertirse en una pista rodadora i que se torna a enfilar.

Pujam un Coll per fer una baixada curta que ens du a una nova pujada. Aquí hi ha el segon avituallament, on m'aturo a beure i menjar un poc.

Segueixo per avall disfrutant de la baixada i pensant en la darrera pujada que també és dura, pero la faig tira tira pensant en l'etapa de demà. Quan he vist la senyal del darrer km. he tirat fort de ses ganes que tenia d'arribar i veure sa familia.

Dels 330 inscrits només n’han acabat 281. Aquesta és un bona senyal de la duresa de la prova, ja que tot i només ser la primera etapa ja hi ha hagut molt d’abandonaments. Suposo que la majoria de motius hauran estat mecànics, ja que hem trobat molt de fang.

Jo he acabat el 247, amb un temps de 3:26:57.

L'avituallament de meta ha estat un poc magre però després he menjat un plat de macarrons.

Dissabte 07/04/12. Avui els nirvis me tenen apoderat. Ha arribat el dia que tan i tan present he tengut durant aquests darrers dos mesos. Bereno casi lo mateix que ahir, per assegurarme no tenir problemes digestius i cap a Solsona.

Na Maria Antònia me torna a acompanyar a Solsona. Arribam bé de temps i fan 6 graus i un vent que molesta. Avui duc maleta, ja que al final de l’etapa quedaré a dormir a l’hotel de l’organització, així que vaig a deixar-la al camió que les transportarà. També passo per control de firmes. Una vegada a la sortida me trobo amb en Wiro, que està del seu habitual bon humor. Comentam lo que ens espera.

En Wiro i jo, aband de començar la segona etapa; comentant els Pepinarros que tenim

Novament amb puntualitat donen la sortida. Tot i fer 2 kms. de sortida neutralitzada, se surt a un ritme fortíssim, aquí ningú va de bromes. Els primers 14 kms. son per pistes amples i descendents, però hem hagut de creuar un riu unes 6 vegades, dues d’elles on ens banyam els peus. De fet a un del passos, ens hem acaramullat uns 15 participants, ja que la gent passava un a un per damunt unes pedres. Com que ja duiem els peus banyats li he proposat a en Wiro passar per dins el riu. L’aigua ens arribava als genolls, però ha estat divertit, i és algo més que contar.

Poc després la primera de les set pujades que tenim avui.

La tònica de l’etapa ha estat sempre la mateixa; pujadotes amb molt de desnivell i fang, per després fer una baixada llarga, i per enmig avituallaments. M’he aturat a la majoria d’ells, aprofitant per menjar plàtan i taronja, i carregar de isotònic.

Avui ja hem fet uns quants corriols (tiranys) per dins es bosc i qualque tram de trialera que m’ha obligat a posar peu.

Quan duiem 50 kms. ja me trobava cansat, però com que he sabut dossificar fins aquí sabia que encara podia tirar bé uns kms.

A partir del 60 ja estava cansat. No podia evitar mirar el contakms. cada estona, i clar, els kms. no passaven. Casi no trobava cap participant i de fet els que trobava era perquè m’adelantassin.

Quan he arribat adalt del darrer Coll he fet un alè. Quedaven encara 16 kms., però la majoria de baixada o per avall. Així i tot i havia repechos de tan en tan i me costava molt superar-los.

Per rematar, el darrer km. ha estat per un tirany trialer.

Quan he arribat no he pogut evitar emocionarme, havia aconseguit allò pel que durant aquests darrers mesos m’havia entrenat i tan havia pensat; arribar al fi de la segona etapa.

He acabat amb un temps de 6:53:40, arribant el 257 dels 273 que hem acabat.

Poc després ha arribat en Wiro, que al igual que jo estava petat.

Hem menjat un poc i a dutxar-nos. Després hem anat a fer cua al pavelló esportiu per fer-nos un massatge. 

Ha estat una bona idea, ja que dedicaven uns 20 minuts a cada participant, donant canya.

Ja només ens quedava fer sa bicicleta ben neta i anar a l’hotel.

Diumenge 08/04/12. Com que ahir a les 22:00 ja era al llit, avui a les 07:00h ja m’he despert. Hem berenat bé i a les 09:35 ja erem a la sortida. Fins i tot hem tengut temps de rodar un poc abans de partir. Com de costum, només començar la gent surt disparada. En Wiro i jo ens hem col·locat al final de tot, i als primers kms. només duien dos participants per darrera.

Ens ha costat molt entrar en calor

Al poc temps ja pujam per una pista paral·lelament a una autopista i no duc gens de ritme, tenc ses cames agarrotades. Quan la cosa se torna més plana vaig agafant ritme. Fa una estona que he deixat en Wiro i agafo el ritme de dos que van junts. Poc després els deixo i m’enganxo a una atl·lota amb la que he coincicit durant els tres dies. Així durant la primera part de l’etapa, on aconseguieixo anar recuperant llocs.

Avui l’etapa m’ha encantat. Se nota que el massatge d’ahir m’ha anat molt bé, ja que des de mitja etapa intento rodar en bon ritme en tot moment per veure si puc recuperar qualque plaça. Així només m’aturo a un dels 3 avituallaments.

L’etapa ha trancorregut per pistes i tiranys que m’han recordat el Bunyolí, Sant Salvador, Bonany i me fan pensar en lo bé que m’han vengut els entrenaments per aquest tipo de terrenys.

A mida que passen els kms. vaig sentint una alegria inmensa perquè veig que acabaré, però a la vegada me fa un poc de pena perquè m’ho estic passant de conya i com tot lo bò no volem que s’acabi.

Els darrers 10-15 kms. transcorreixen per un bosc on ens duen per tiranys estrets i amb pendents considerables, tant de pujada com de baixada, per acabar l’etapa amb una pista cap amunt d’uns 1,5 kms., on agafo a un grupet de 6 ò 7 participants i els puc avançar pujant a tots manco a un atl·lot. Al darrer km. de baixada m’en passa un, i arribo a meta el 229 amb un temps de 2:52:40 de 261 participants que acabam l’etapa.

Respecte la classificació general, on no se consideren als inscrits com populars a cada una de les etapes he acabat el 202 de 221. Ho considero tot un logro, ja que tenia un objectiu molt clar i penso que ambiciós que era acabar, que no és poc si pensam que una tercera part dels que començaren no ho han fet.

Reflexions

He tengut sort perquè no he tenguc cap avària mecànica, ni cap parche ni cap caiguda. Penso que he rodat amb molt de seny, sient conservador amb les forces en tot moment i duint sempre un ritme que me permetés acabar cada etapa i sense deixarme dur pel ritme dels demés.

També vull donar l’enhorabona a l’organització, ja que tot ha estat molt bé, els avituallaments, les senyalitzacions, els serveis oferits com massatges, dutxes, transport d’equipatges i qualsevol necessitat que he tengut.

Durant tot es diumenge horabaixa vaig tenir el cap a la Volcat, pensant amb lo molt que m’ha agradat. Crec que he triat una bona prova per estrenarme en un event esportiu MTB. He pensat molt si l’any que ve tendré ganes de repetir i quan penso en la segona etapa penso que no.

Es dilluns ja he canviat de idea. Tenc tot un any per convencer a companys de ruta de fer La Volcat. Suposo que en Wiro repetirà; perquè està enganxat; però com se diu, com més son més riuen.