Visita a la neu. Massanella. 12/02/12

Després de dues setmanes sense sortir amb el grup, i sent aquest el segon cap de setmana que nevava, tenia moltes ganes d'anar a fer una excursió on n'hi hagués, ja que mai havia rodat per sa neu. Ja des del divendres vaig estar xerrant amb en Diego i en Damià, tantejant aquesta possibilitat i als dos els feia ganes. Es dissabte ho varem fer saber els altres i en Pep i n'Àngel han acabat afegint-se.
Hem quedat a les 07:30 a CNM. Hem carregat la furgo i dos cotxer ens han bastat. Pel camí ha estat plovent un poc i a mida que ens acostàvem a Caimari he vist que estava molt tapat. Jo a estones pensava que no podrien fer la sortida.
Una vegada al parking del camp de futbol hi ha hagut el cotxe d'en Maseno. Sabiem que ell pujava amb un grup d'amics. Una vegada hem estat ben arropats hem partit tira tira. A la sortida des poble la carretera estava tallada i hi havia un grup de cotxes aturats. Suposo que esperaven que s'obrís.
Nosaltres hem anat a lo nostre i hem anat pujant, ben poc a poc, ja que això de partir de fred des de Caimari se fa difícil. Ens hem estimat fer-ho així per si al final plovia com deien les prediccions i no tenir els cotxes a Inca.
Els primers deu minuts ha estat nevant. Poca cosa, però entre aquesta neu i la que hi havia envoltant el camí, ja ens feia veure que avui seria un dia distint. 
Una vegada hem tocat l'asfalt, cap al botador i comença lo divertit. A partir d'aquí ja hi havia més neu i segons on haviem d'anar alerta amb la traçada per no sortir-ne. Així i tot hem pogut pujar a bon ritme, però sense evitar haver de posar peu de tan en tant. Les rampotes hormigonades com sempre, difícils i el camí a partir d'elles també, però avui els Sants també ajudaven pujant, no només baixant.

Amb fet l'aturada de rigor a una esplanada que hi ha abans de començar el camí empedrat que du al salt de la bella dona. Una vegada allà les vistes eren espectaculars, amb una boira que s'alçava que juntament amb uns clars que feia el cel i la neu ens oferien una panoràmica difícil d'oblidar.
 
Aturada d'uns minuts, una estona de fotos i a seguir, que ja tenim ganes d'arribar a Ca'n Gallet a berenar i escalfar-nos. Una vegada arribats a l'obra aturada (de fa ja molts d'anys i que mai he sabut que punyetes i feien allà) hem pogut rodar cap avall amb neu. A mi m'ha resultat estrany; com no podia ser d'una altra manera; ja que la rodes patinaven amb facilitat, però només ha estat els primers minuts i hem pogut gaudir fins a Ca'n Gallet.

Una vegada allà en Maseno i els seus ja berenaven, i nosaltres també ens hi hem posat. Hem aprofitat per posar roba a escalfar-se davant el foc, ja que tot i el fred la suada és inevitable. El berenar, com de costum, una passada. Amb forces renovades hem tirat cap amunt, direcció el Coll de sa Línia. 
 
La pujada ha estat molt divertida. Durant una estona ha fet un bon sol, cosa que no me pensava quan mirava el panorama al arribar a Caimari. És una pujada exigent, però que se pot fer sense posar peu a terra; però avui no era possible, ja que a estones la neu era gel i les patinades ens han fet posar peu. Es que pitjor ho ha passat ha estat en Damià, que amb una Larssen 2.0 un poc cascada, cada dos per tres quedava sembrat

A dalt nova sessió de fotos, xerradeta amb uns excursionistes i per aval cap a Mancor amb bones, que aquí adalt hi ha més d'un pam de neu pel camí. De tot d'una n'Àngel baixa a tota, en Damià darrera i els altres tres un poc enrrere. Durant tota la baixada hem trobat grupets d'excursionistes que pujaven al Massanella. La baixada ha esta molt divertida i una vegada que he agafat un poc de confiança podia rodar aviat tot i la neu.
La tornada tira tira, 4 kms. fins a Caimari i cap a cases.

1 comentari:

  1. Ha estat una passada. He disfrutat molt.
    Bona crònica, bones fotos y bon berenar.
    Diego

    ResponSuprimeix