Nirvis, "parches" i kms. 19/02/12.

En Damià i jo fa un parell de setmanes que xerravem de anar a fer els Presos i arribar fins a Cala Magraner. Durant la setmana ho haviem xerrat i ha acabat sent la sortida d'avui. Darrerament ses sortides dels Estiracames no son gaire nombroses; es fred fa que més d'un s'ho pensi, però avui si mateix erem vuit. Hem sortit un poc més tard de les 08:00h ja que jo he fet deu minuts tard. NIRVIS.
Tiram cap a Son Macià per on sempre. De tot d'una sortim fort i se fan talls al grup, però anam fent.
PARCHE; en Pedro torna a ser el protagonista. 5 minutets d'aturada, telefonada a Ca'n Bessó perquè preparin es berenar i discussió de per on hi anam. Arribada l'hora de travessar la carretera de Felanitx més NIRVIS, que si per ses dues trialeres i sa pujadota o per asfalt. Ja tenim taula comenada i tiram per asfalt per arribar d'hora.
En seure a taula tot queda arreglat, ja no hi ha nirvis, ni fred, comencen ses bromes, historietes i demés.
Avui sa madona ens ha tingut sa taula parada i només seure ha tret es llom ben calent.
Amb sa panxa plena i forces recuperades tocava partir. En Pedro, en Guillem i en Toni Chapira han tornat cap a cases. El demés sortim de Son Macià, però en lloc fer-ho cap als burros ho feim cap a Es Fangar. Decidim seguir per aquí confiant que trobaríem la sortida que ens dugués a la Carretera de Cales aprop dels burros, però no és així. Poc després de passar per davant ses cases, a un encreuament, agafam per amunt. És una costa forta, amb pedra amollada i quan ja som a dalt no ha tingut sortida. Deu minuts de pujada per haver de baixar per allà mateix. NIRVIS.
I per rematar, a mitja baixada en Jaume ha fet PARCHE. Duu tubeless i inflam, però resulta que ha fet un xap així que li hem de posar càmara.
Ja començam a pensar que serà mal de fer tenir temps d'arribar a Cala Magraner. Tiram per avall i a l'encreuament agafam s'altra opció. Anam fent i el camí en sona, però sabem que pegarem més a prop de Portocolom que de Cales. Acabam a la finca d'un hippie que hi ha davora l'escola del Puig de n'Alanar.
Aquí ens toca rodar per carretera fins als Presos. Son pocs kilòmetres, però de pujada i comença a haver-hi cansament. En Diego i en Pep Mut han trobat que ja havien rodat a bastament i han tornat cap a Son Macià. Ja només quedàvem en Damià, en Jaume i jo; i un bon grapat de  KILOMETRES .
Es Presos se fa llarga. En Jaume no l'ha pujat cap vegada. Partim tots tres plegats, però al poc temps en Damià tira tot sol cap amunt, mentre que en Jaume queda un poc despenjat. A dalt descansam una estona, foto i xerradeta.
A partir d'aquí sabem que lo complicat és la distància, encara queden casi vint KILOMETRES per arribar a La Vila. Quan arribam a Son Macià els hi proposo fer una Coca-cola, ja que jo fa estona que m'he quedat sense aigua i ells dos casi no en tenen, així que feim avituallament de sucre.
Lo demés poca història. Camins coneguts i sempre seleccionant l'opció més curta, tot i que sigui per asfalt.
Al final 65 kilòmetres, un bon entreno per la Volcat.

1 comentari:

  1. Ha estat una bona sortidota, molts de KM´s i bona companyia.
    A veure si la próxima vegada arribam a l´aigua que encara no conec Cala Magraner.

    ResponSuprimeix