Una nova sortida, un nou berenar a Son Macià. Aquest cop la proposta ha estat d'en Toni Chapira, ja que va trobar una variant per arribar-hi una vegada hem passat els dos tiranys en pujada.
I novament una altra bicicleta nova. Aquesta vegada en Tià Adrover que ha canviat la Merida Mission per una Specialized Stumpjumper rígida, més idònea pels duatlons, que com a mi, li agrada participar.
Així doncs a les 08:00h era hora de sortida, erem 15 amb ganes de començar, però en Toni ha tingut averia a la roda de darrera.
Una vegada ha estat llest partim, però encara dins el poble ha foradat ... qui? en Toni "Percanses", també conegut com Toni Chapira. Però això ho ha tingut molt bo d'arreglar, se dirigeix cap en Damià (cuñaaaaoo) i li diu: "-Deixa-ho fer, agafaré sa teva", i en Damià que després de moltes setmanes rodant amb sa rígida, per un dia que torna a dur sa doble en Toni li barrina. Així que passadeta per boxes "ca'n Damià", canvi de bicicleta (12,44 segons) i seguim.
De camí a Son Macià pels camins que tan bé ens coneixem, fins al punt indicat on arribat a un encreuament de camins on sempre seguim recta, hem voltat cap a l'esquerra. Poc després a un nou encreuament en Tià Mesquida, es guiri i en Miquel Vidal han tornat a rera.
Avui s'ha unit al grup es meu cunyat, en Mateu, que després d'aprop d'una any sense rodar, fa dues setmanes que s'hi ha posat. Anava tancant es grup i a les pujades l'haviem d'esperar, però tenia moltes ganes d'arribar al berenar.
A aquesta nova variant hem pujat unes pistes de molta pendent, algunes hormigonades, que no han fet més que tenir més ganes d'arribar a Ca'n Bessó.
Una vegada allà hi han hagut dos grups més de mountainbikeros, tal que es Bar estava tot ocupat amb sa nostra taula de 12.
Com sempre, bon berenar i bones rialles. Però ses rialles s'han acabat en sortir, ja que s'havia posat a ploure i bufava un bon vent.
Només partir es grup s'ha estirat molt, ja que els de davant han posat un ritme fort. Ens hem tornat a juntar a la carretera de Manacor-Felanitx, però d'aquí fins a La Vila ja no ho hem tornat a fer. Ha estat casi una hora de rodar pràcticament per asfalt, ja que hem fet sa ruta més curta amb es mal temps que feia, sobretot pel vent que ha estones ens obligava a returar. En Mateu i jo hem rodat tot es temps junts els darrers.
Aquí aprofito per criticar un poc al grup, ja que avui era un dia per rodar en grup, de tal manera que no ens afectàs tant es fort vent que bufava, però com es costum casi tothom rodant al seu ritme, tal que quan mirava endevant veia una parella, un totsol, una nova parella, ...
Quan he arribat a Horteta havia fet casi 50 kms., però com si haguessin estat 700, perquè rodar tant de temps amb vent de cara és molt però que molt molest.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada