Com un diumenge més, a l'hora de partir no sabiem cap a on fer-ho. En Toni Chapira, que darrerament du la iniciativa per decidir on fer les sortides, proposa fer la mateixa sortida que ja va fer fa tres setmanes, perquè dels 6 que eren aquell dia avui ell és l'únic que repeteix, i com que en varen xerrar molt bé no ha trobat ningú fent-li la contrària.
La idea és arribar fins a Algaida per una banda de la carretera de Manacor, berenar ràpid a un forn i tornar per l'altre banda. Així que hem partit direcció Lloret, pels Calderers, Tagamament i Son Brondo, però davant les cases en lloc de seguir recte cap a Lloret hem voltat a l'esquerra. Per aquí hem seguit per carreteretes d'asfalt fins agafar una pista que ja haviem fet un dia tornant de Pina. D'aquesta pista hem anant enganxant-ne una darrera l'altra fins que ens hem presentat al pont de la carretera que du al bou de n'Osborne (pintat amb la camiseta de l'A.Baleares des de fa unes setmanes).
Fins aquí tot ha estat per asfalt o pistes molt ràpides, lo que ha fet que en Toni rodàs a tota. En Jaume Chapira anava un poc tocat que darrerament no està fi, i n'Esteve tampoc no anava sobrat perquè durant la setmana ha estat amb sa panxa espenyada (de cagarela).
I a partir d'aquí sa sortida ha canviat. Ens hem ficat a un bosc, rodant per pistes i tiranys. Ha estat un tram curt, de uns 10 minuts, però més divertit que lo fet fins aquest moment. Després hem sercar un forn a Algaida que ens agradàs i hem fet 10 minuts d'aturada.
N'Esteve ha decidit tornar tira tira per sa via de servei i els demés hem sortit d'Algaida direcció Llucmajor, però al poc temps ja ens hem desviat a una pista de l'esquerra. A partir d'aquí jo no coneixia res i la veritat que m'ha sorprès molt. Hem rodat per dins pinars amb constants canvis de desnivell, zones rocoses i tècniques i qualque pas que s'havia de fer a peu. Així fins que hem arribat a les faldes del Puig de ses Bruixes i d'aquí novament a la carretera.
Després hem enganxat amb el Camí de la Pau de Castellitx, primer el tram asfaltat i després per les cases fins arribar a la via de servei, que ja ens ha duit fins a La Vila.
Han estat 54 kms. a un ritme de casi 19 kms./h. Com se pot comprovar no hi ha cap foto, perquè al ritme que ha marcat en Toni durant les poc més de tres hores era imposible aturarme a fer fotos.
N'Esteve ha decidit tornar tira tira per sa via de servei i els demés hem sortit d'Algaida direcció Llucmajor, però al poc temps ja ens hem desviat a una pista de l'esquerra. A partir d'aquí jo no coneixia res i la veritat que m'ha sorprès molt. Hem rodat per dins pinars amb constants canvis de desnivell, zones rocoses i tècniques i qualque pas que s'havia de fer a peu. Així fins que hem arribat a les faldes del Puig de ses Bruixes i d'aquí novament a la carretera.
Després hem enganxat amb el Camí de la Pau de Castellitx, primer el tram asfaltat i després per les cases fins arribar a la via de servei, que ja ens ha duit fins a La Vila.
Han estat 54 kms. a un ritme de casi 19 kms./h. Com se pot comprovar no hi ha cap foto, perquè al ritme que ha marcat en Toni durant les poc més de tres hores era imposible aturarme a fer fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada