Albarca-Cala Agulla. Diumenge 27 de gener de 2013.


Nova sortida lluny de Vilafranca, però amb poca aceptació entre el grup. De fet a la “terrible” hora de partida només hi som tres vilafranquers; en Damià, en Miquel i jo; a més d’en Maseno i dos amics seus de ciutat. A Artà ens esperen en Pipo, n’Amador i en Guillem de Manacor.
Ahir vespre va ser el primer dels actes a organitzar durant aquest 2013 per conmemorar els 200 anys de independència municipal de Vilafranca i la majoria d’Estiracames s’estimaren més allargar es vespre, que no rodar l’endemà.
El punt de trobada és el camp de fútbol d’Artà i aconseguim partir minuts abans de les 08:00, però quan just encara erem al poble; de fet just a Sant Salvador; ja hem tengut el primer contratemps perquè en Miquel ha perdut la presió de la roda de darrera. Havia posat parxe i se pensava que aguantaria. Al canviar càmara, ha resultat estar foradada i fins que no ha posat l’altre no hem partit. Ja hem estat casi vint minuts aturats.
Feim la pujada d’asfalt cap a l’entrada principal del Parc Natural de Llevant, per l’Alqueria Vella d’Avall, llevat d’una adrassera que coneix en Maseno i seguim amunt cap al Campanent de Soldats, uns per asfalt altres per la sofrida pista lateral. Aquí ens reagrupam i sense badar seguim pel Camí d’en Mondoi, xerrant però amb ritme.
Sense aturar-nos arribats a l’Esquena llarga tiram per avall.
Feim la baixada bastant agrupats i amb dues aturades per reagruparnos. A més a més un dels amics d’en Maseno que ha vengut amb una rígida amb frens cantilever, ha xapat un radio i amb el desequilibri de la roda, s’ha  quedat molt frenada, però hem esperat a reparar a arribar al refugi de s’Arenalet des Verger.
Sa Talaia Moreia ??
S'Arenalet des Verger
Aquí treim llangonissa, sobrassada, botifarrons i pa de Ca’n Portell i feim un bon berenar.
Fa molt bon temps, i estam uns vint minuts berenant al solet.
Seguim pel camí de damunt les roques que tira cap a la Torre d’Albarca, però als poc metres en Miquel torna a foradar. En Damià i jo quedam amb ell, mentres els demés segueixen darrera en Maseno.
Aquesta secció de la ruta és una passada. Se fa difícil rodar en tot moment, ja que l’escarpada orografia del terreny obliga a posar peu a terra sovint i a fer metres a peu, però amb el bon dia que fa, l’estat un poc picat de la mar i el luxe de poder estar a un paratge com aquest; tot junt fa que sigui un dels millors moment d’aquesta sortida.
Fixau-vos el canvi de color de la pedra per on roda en Miquel passant a ser d'un roig molt intens
Ens tornam a reagrupar després d’haver pujat a peu i amb dificultats la fort pendent que ens du fins al pla situat als peus de la Torre d’Albarca. Feim la baixada que ens apropa a Es Matzoc i hi ha veus que diuen que tanca roca i caminar comença a cansar, així que enlloc de seguir per la vorera agafam que ens du fins a la zona coneguda com Els Horts Vells d’Albarca, on seguint el camí ens torna a dur cap a la vorera del mar, però ja aprop de Cala Mitjana i Cala Torta.
Aturada per contemplar Cala Torta
No aturem, perquè en Pipo i en Guillem comencen a anar justs de temps i la intenció és arribar a Cala Mesquida on ells se separen del grup per tornar als cotxes per carretera. Els demés atravessem les les dunes de Cala Mesquida per damunt el pont de fusta fins que arribam a la pista que en du fins a Cala Moltó, passant pel Coll de Marina. En uns minuts més ja arribem al parking de Cala Agulla i a partir d’aquí ens queden uns deu quilómetres d’asfalt apestós per arribar fins als cotxes. A mi se me fan eterns. Estic bé de cames, però la Cube té els canvis en estat UVI. Tot i les martillades d’ahir vespre per adreçar els pinyons torts, les roldanes van a la punyeta quan poso el plat gran.
Una vegada al camp de fútbol d’Artà feim una beguda ràpida i ja començam a xerrar de la propera sortida lluny, d’aquí a dues setmanes que provarem d’anar a Sóller-Muleta-Cala Deià i tornar.

Avui ens han sortit casi 40 kms. amb un desnivell acumulat de 967 mts.
Interessant sortida, però està clar que hem de rodar més per aquesta zona, que té moltes oportunitats.

Cap comentari:

Publica un comentari