Nova sortida lluny de Vilafranca,
però amb poca aceptació entre el grup. De fet a la “terrible” hora de partida
només hi som tres vilafranquers; en Damià, en Miquel i jo; a més d’en Maseno i
dos amics seus de ciutat. A Artà ens esperen en Pipo, n’Amador i en Guillem de
Manacor.
Ahir vespre va ser el primer dels
actes a organitzar durant aquest 2013 per conmemorar els 200 anys de
independència municipal de Vilafranca i la majoria d’Estiracames s’estimaren més
allargar es vespre, que no rodar l’endemà.
El punt de trobada és el camp de
fútbol d’Artà i aconseguim partir minuts abans de les 08:00, però quan just
encara erem al poble; de fet just a Sant Salvador; ja hem tengut el primer
contratemps perquè en Miquel ha perdut la presió de la roda de darrera. Havia
posat parxe i se pensava que aguantaria. Al canviar càmara, ha resultat estar
foradada i fins que no ha posat l’altre no hem partit. Ja hem estat casi vint
minuts aturats.
Feim la pujada d’asfalt cap a
l’entrada principal del Parc Natural de Llevant, per l’Alqueria Vella d’Avall,
llevat d’una adrassera que coneix en Maseno i seguim amunt cap al Campanent de
Soldats, uns per asfalt altres per la sofrida pista lateral. Aquí ens reagrupam
i sense badar seguim pel Camí d’en Mondoi, xerrant però amb ritme.
Sense aturar-nos arribats a
l’Esquena llarga tiram per avall.
Feim la baixada bastant agrupats
i amb dues aturades per reagruparnos. A més a més un dels amics d’en Maseno que
ha vengut amb una rígida amb frens cantilever, ha xapat un radio i amb el
desequilibri de la roda, s’ha quedat
molt frenada, però hem esperat a reparar a arribar al refugi de s’Arenalet des
Verger.
Sa Talaia Moreia ?? |
S'Arenalet des Verger |
Aquí treim llangonissa,
sobrassada, botifarrons i pa de Ca’n Portell i feim un bon berenar.
Fa molt bon temps, i estam uns vint minuts
berenant al solet.
Seguim pel camí de damunt les
roques que tira cap a la Torre d’Albarca, però als poc metres en Miquel torna a
foradar. En Damià i jo quedam amb ell, mentres els demés segueixen darrera en
Maseno.
Aquesta secció de la ruta és una
passada. Se fa difícil rodar en tot moment, ja que l’escarpada orografia del
terreny obliga a posar peu a terra sovint i a fer metres a peu, però amb el bon
dia que fa, l’estat un poc picat de la mar i el luxe de poder estar a un
paratge com aquest; tot junt fa que sigui un dels millors moment d’aquesta
sortida.
Fixau-vos el canvi de color de la pedra per on roda en Miquel passant a ser d'un roig molt intens |
Ens tornam a reagrupar després
d’haver pujat a peu i amb dificultats la fort pendent que ens du fins al pla
situat als peus de la Torre d’Albarca. Feim la baixada que ens apropa a Es
Matzoc i hi ha veus que diuen que tanca roca i caminar comença a cansar, així
que enlloc de seguir per la vorera agafam que ens du fins a la zona coneguda
com Els Horts Vells d’Albarca, on seguint el camí ens torna a dur cap a la
vorera del mar, però ja aprop de Cala Mitjana i Cala Torta.
Aturada per contemplar Cala Torta |
No aturem, perquè en Pipo i en
Guillem comencen a anar justs de temps i la intenció és arribar a Cala Mesquida
on ells se separen del grup per tornar als cotxes per carretera. Els demés
atravessem les les dunes de Cala Mesquida per damunt el pont de fusta fins que
arribam a la pista que en du fins a Cala Moltó, passant pel Coll de Marina. En
uns minuts més ja arribem al parking de Cala Agulla i a partir d’aquí ens
queden uns deu quilómetres d’asfalt apestós per arribar fins als cotxes. A mi
se me fan eterns. Estic bé de cames, però la Cube té els canvis en estat UVI.
Tot i les martillades d’ahir vespre per adreçar els pinyons torts, les roldanes
van a la punyeta quan poso el plat gran.
Una vegada al camp de fútbol
d’Artà feim una beguda ràpida i ja començam a xerrar de la propera sortida
lluny, d’aquí a dues setmanes que provarem d’anar a Sóller-Muleta-Cala Deià i
tornar.
Avui ens han sortit casi 40 kms.
amb un desnivell acumulat de 967 mts.
Interessant sortida, però està
clar que hem de rodar més per aquesta zona, que té moltes oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada