Sortida rodadora. Son Mesquida. 26/12/11

Avui ens hem juntat 7, el dia de la segona festa de Nadal. No hi havia cap proposta de quina ruta fer. Bé si, jo havia proposat anar fins al Puig de Son Talent a Manacor, però justament feia poc que hi havien anat, un dia que jo no hi era. En Toni Puil ha proposat anar de camí a Son Valls i que després sabia uns camins per arribar fins a Son Mesquida, per enganxar fins a Sa Bassa Rotja a Porreres, i llavors en funció de l'hora ja voriem por on tornar.
Així idò lo de conèixer camí sempre fa ganes, a més a més de que seria una ruta pràcticament plana, i no teniem ganes de fer cap machacada.
Tot i fer un dia molt clar amb sol a voler, en tot moment ha fet molt de fred, cosa que he fet que cap dels set hem llevéssim tan sols les bragues o buffs, que son lo primer que molesta quan fa un poc de fred. Durant la primera hora tots teniem els dits dels peus ben freds, lo que m'ha fet pensar que he de mirar si trobo uns calcetins tèrmics, per dur millor aquests dies de tan de fred.

Al llogaret de Son Mesquida hi hem arribat amb poc més d'una hora, ja que tot i no dur un ritme massa accelerat, no hem hagut d'aturar per res.
Sa tornada cap a Porreres és en part per asfalt, però avui ja ens anava bé. Una vegada hem estat a Porreres hem tingut sa típica conversa de si berenar o no:

- Toni: a mi m'és igual si berenam o no.
- Guillem: a mi m'és igual si no aturam, però si arribem a les 11:00 a La Vila ja no berenaré, és massa tard.
- Damià: jo igual que en Guillem, a les 11:00 és tard per berenar.
- Pep Mut: jo no berenaré, però vull fer una coca-cola.
- Diego: per fer una coca-cola podem arribar fins a La Vila.
- Esteve: (no deia res, vigilava, sabia que no ens fariem enfora).
- Jo: a mi tot me va bé, berenar aquí o a La Vila.

Qualsevol diria que no voliem berenar:

- Esteve: panet gros de truita
- Diego: mig de jamón i formatge
- Guillem: pepet amb formatge
- Els demés: mig pepet amb formatge
Coca-cola i cafès. Tanta sort que no voliem berenar.

Hem tornat per Son Font, Caballo Blanco i els camins de per darrera Hortella i Son Barceló.

I per acabar, dir que sa Willier s'ha estrenat amb això de caure, i com que jo hi anava damunt també he pegat a terra, ... poca cosa, fregades per una cama i un chap damunt l'ílio esquerra.

Cap comentari:

Publica un comentari