Talaia de la Victòria. Coll Baix. 16/10/11.

Convocatòria: A les 07:00 a Ca na Miquela o a les 08:00 a Sa Pobla on hem quedat amb en Cecilio de Sectamtb qui ens farà de guia.
Aquesta sortida ha estat un èxit de convocatòria, ja que erem 13 que partiem de Vilafranca més 4 "sectarios" i tres estiracames més que s'afagiren al Port d'Alcúdia.
Els matins ja fa una fresqueta considerable i els que venen curts de màniga se freguen de fred que fa. Segurament aquesta sigui la darrera sortida que feim tant prest i passem a l'horari de hivern, sortint a les 08:00h.
Aquesta vegada hem coordinat un poc millor el transport i no hi havia cotxes de més, lo que ha fet que no enrredàssim tant a l'hora de partir.
Hem sortit de Sa Pobla direcció s'Albufera, travessantla fins arribar molt aprop del Restaurant Los Patos. Just allà ens esperaven en Joan Morlà, es guiri i en Xavier i una tropa de moscards.
Del Port hem pegat al poble i n'hem sortit direcció Es Mal Pas, per anar cap al Coll de na Benet. La pujada ha estat curta però tècnica, ja que és empedrada i amb rels. Una vegada a dalt ens hem agrupat. Aquesta ha estat la tònica de la sortida, ja que sient 20 era normal que ens separassim. La baixada ha estat divertida, amb qualque revolt compromés.
Es guiri quan troba un moment fa un poc es indio, que li agrada molt
Arribats aquí se pot pujar a l'Hermita per la pista o per la trialera. Hem triat aquest segona opció, però pràcticament ha estat porteant. Una vegada a dalt novament temps de reagrupament i de mirar ses vistes de sa Badia de Pollença. Entre els Estiracames ja hi ha ganes de berenar, però en Cecilio ens convenç de que val la pena arribar a dalt per les vistes.
Ara toca la pujada fins a sa Talaia. En Cecilio ens avisa de que tot i ser per pista se fa llarga, ja que té trams de bastant de inclinació. I certament se fa llarga. Es tracta d'agafar un ritme suau i intentar conservar-ho i anar fent poc a poc. El grup novament se separa. Novament insistim per berenar, però ens convencen. Falta el darrer bossí, que també és el més difícil, ja que ens toca carregar al la bicicleta a l'esquena ja que la pujada és curta; només uns deu minuts; però amb una forta pendent i per un tirany irregular.
 
Una vegada a dalt hem deixat ses bicicletes acaramullades a una gran fita i hem pujat a peu fins al geodèsic. És ben cert que val la pena pujar-hi. Només son uns 400 mts. d'altura, però la sensació és major. D'aquí dalt se pot veure Formentor, ses dues badies, es Massanella, es Tomir, es Murterar, Sa Pobla, ... i per damunt de tot el gust de ser allà a dalt.
La baixada ha estat estil de pujada, fent-t'ho casi tot caminant. Es guiri i en Miquel Morlà anaven davant de tot i a estones rodaven. Els demés eram una filera de 18 homes/mtb tira tira. Jo a estones m'hi pujava damunt per rodar un poc, però anant tant a poc a poc a fila d'un se feia difícil rodar i tampoc tenia ganes d'anar molestant al personal. Així la baixada s'ha fet llarga.
Hem fet una aturada a la curva on se veu la cala d'es Coll Baix, on fa 3 anys se va matar un "guiri", que no sabia bé on anava i sa bicicleta va quedar al camí però va sortir-hi per davant. Una llàstima.
A partir d'aquí ja hem pogut rodar per la pista que enganxa amb un coll d'asfalt. Al pas d'una barrera en Tomeu s'ha pegat sa quinta o sexta paparra d'es dia, amb sa mala sort de pegar amb la roda trasera d'en Diego amb es coll, quedant-li vermell per culpa de sa cremada. Potser ha estat una sortida massa radical per ell que agafava una mtb per segona vegada, però no ho ha acusat donat la bona forma que té de correr.
Una vegada al Coll de na Benet hem desfet el camí que haviem fet unes hores abans, lo que els darrers kms. els hem fet per carretera per guanyar temps, que s'ens ha fet més tard de lo dessitjat.

Cap comentari:

Publica un comentari