Camí de Lloret-Calderers-Bonany. Diumenge 19/06/11.

Ja feia dues setmanes que no havia pogut sortit amb es grup i en tenia moltes ganes. Ahir tenia mal d’esquena, i avui matí encara me durava, però ses ganes m’han pogut.
Hi havia dues sortides planificades. Sa primera era a sa Comuna de Bunyola i havien quedat a les 07:00h, i els altres a les 08:00h a Ca Na Miquela.
Erem en Jaume “Chapira”, “es cubano”, en Guillem, en Miquel Rigo, un servidor i en Diego que estrenava bicicleta després de mesos amb una Conor petita de talla.

Mentres feiem es cafè, se comentava sa sortida des dijous horabaixa amb en Masseno i com que als que hi varen anar els va agradar varem dir de repetir-la.
Es camins a fer estaven per unes garrigues entre San Joan, Sineu i Lloret i per no partir directamente cap a San Joan, varem tirar cap el pinar de darrera sa benzinera. Allà en Jaume va volen comprovar sa resistència de ses pedres i s’hi va tirar de cap cap a una, però no hi va haver ferits, ni sa pedra ni en Jaume.
Des camí d’Hortella dirarem cap al camí d’Horteta i al de Consolació. Al darrer camí abans d’arribar al poble voltarem a la dreta, endinsant-nos a un pinar on varem fer unes fotos baixant tiranys curts però amb molta pendent.


Aquesta garriga pareixia petita, però a la vegada i havia distints camins que hi creuaven per dedins, així que té altres possibilitats. És una bona opció per anar-hi un dia que tengui poc temps, només per veure que més hi ha.
D’aquí creuarem sa carretera de San Joan – Montuiri per rodar per distints camins asfaltats combinats amb garrigues, així fins a arribar a sa carretera San Joan – Sineu, d’on tirarem cap a Es Ravellar, però no agafarem ses pistes des circuit des duatló, sino que tirarem cap l’altre garriga, que no sé que nom.
Foto de grupo. Tots amb sa nova equipació d'estiu.
Sense entrar al poble arribarem fins als Calderers, on vaig propasar pujar direcció cap a Bonany per un camí que hi surt d’una finca propera. Es problema és que la mitat volien arribar prest a La Vila, però en Guillem sabia que hi havia una desviacció que ens duria per avall a Es Cremat i no importaria pujar adalt.
Tenia moltes ganes de conèixer aquest camí i sa veritat és que me va sorprende lo interessant que és, ja que té estones on rodavem per s’ombra de sa garriga i ja més amunt es camí se torna molt exigent, obligant a tirar de tot es desarrollo i ademés no hi ha ombra que doni fresqueta. Com que en Guillem i jo ens posarem a tirar varem passar de molt sa desviacció que sercavem, fins al punt que casi eram adalt.
Tot i així tornarem a rera i trovarem sa desviación. D’aquí uns 5 minuts de baixada ràpida interrumpida per una pared i una tanca.
A les 10:30h tornavem a ser a Ca Na Miquela per berenar.
Va ser una sortida de només uns 30 kms., però molt entretenguda.
Una de ses curiositats va ser trobar diverses tortugues fent sa pujada a Bonany

Cap comentari:

Publica un comentari