Pollença-Lluc-Pollença. 13 de gener del 2013.


La d’avui era una sortida esperada, perquè fa temps que jo l’havia proposat, perquè era la primera del nou calendari de sortides, perquè en Maseno tornava rodar amb els Estiracames des de que festetja, … teniem motius a voler.
L’hora de quedada ben prest, a les set a CNM, però com que no sabem partir d’hora, quan teniem les bicicletes dins la furgo i partiem, ja eren les set i vint.
Hem partit en Maseno, Damià, Juanmi, Toni Puil, Pedro i jo; tot i quan ja erem a Pollença en Miquel ens ha telefonat que era de camí.
Pensant en l’hora de tornar hem deixat els cotxes a la ctra. de Lluc a uns dos kms. de Pollença, per estalvia-nos asfalt. Hem partit tira tira, però als pocs minuts ja m’he hagut d’aturar a inflar la roda de darrera, que tot i dur la vàlvula i el llíquid nous, seguia perdent aire (heu lletgit com vaig haver de tornar el dia del berenar de Nadal de Son Macià?), resulta que hi ha hagut un forat a la Maxxis molt aprop de la vàlvula i el llíquid nou no el tapa … merda. Toca pujar aturante cada estona a donar presió, ja que els perros que tenia per companys de sortida me diuen que ja posarem càmara en ser a Ca’n Gallet. Així anam fent la pujada tira tira però sense badar. Una vegada superada la part d’asfalt, en Toni ha tengut problemes amb la roldana inferior, però en Maseno ho ha arreglat.
Avui a estones l'hagués deixat per qualsevol lloc grrr !!
El temps empitjora. Camí de Pollença per la carretera ja han caigut unes gotes i en cauen també mentres anam fent la pujada cap a Menut, però no fa falta treure els xubasqueros, tot i que el cel se posa cada vegada més fosc, fins al punt que atravessant l’aucinar de la primera part de la pujada és com estar a les fosques.
En arribar a Menut no aturam, el ritme no és fort i el fred només ens fa pensar amb el berenar; … bé jo som l’únic que me vaig aturant, a inflar, cosa que fa que els companys s’enrriguin de sa Cube, jejeje cabronets. Se senten missatges de que la dugui a Recambios Pérez.
Arribam a Ca’n Gallet i com no disfrutem d’un bon berenar, d'una bona xerrada i aprofitam per treure’ns la roba banyada perquè s’aixugui un poc i a l’acabar en Maseno me dona una ma per posar la càmara. De fet ho fa casi tot ell; li dec un berenar.
Mentres erem a taula ha fet una bona calabruixada, seguida d'una ploguda forta que ens ha fet pensar que avui ens banyariem si o si, però una vegada a aturat ja no ha caigut gota, hem duit una bona sort.
Arribada al refugi de Son Amer
De tornada, en lloc de fer exactament el mateix camí, en Maseno ens du fins al refugi de Son Amer, per tirar cap al camp de futbol i seguir la pista que ens du fins a la carretera de Pollença, aprop de la carretera de Menut.
D’allà al refugi i ara tornada pel camí vell de Pollença però agafant les adreceres, sense gaire més aturades que pels reagrupaments i disfrutar de l’estil “radical” de descens d’en Juanmi, que ens fa riure una estona.
A final ens han sortit 32 kms., no massa llarga, però amb un desnivell acumulat de 951 mts. 

Cap comentari:

Publica un comentari