Castell d'Alaró - Es Freus. 25/11/12

Aquesta sortida ha estat fruit de la improvisació i de la inconformitat ... sona radical, eh?
Es dissabte, mentres feiem es cafè en Damià i jo, xerravem que novament estavem atravessant una temporada on no feim excursions fora del nostre redol. Ens hem acomodat, i això comença a avorrir. Així començarem a llistar sortides que podem fer, sobretot per Tramuntana i d'entre elles ens varem quedar amb Alaró per estar més aprop. En Pep que també hi era se va apuntar. També ho varen fer es Cubano i en Jaume Chapira.
Quedam a les 07:00h a CNM, una panchada de son per acabar partint a les 07:40h, ... no n'aprenem.
En arribar a Alaró partim cap a Es Verger. Com que hem perdut molt de temps per partir, no sabem si ja berenarem en arribar-hi, però esperam a decidir-ho adalt. Pujam tira tira. En Damià i jo ens avançam un poc; en Jaume i en Juanmi venen un poc després i en Pep se retrassa.
Pujam més ràpid de lo que pensavem i en haver fet un parell de fotos seguim cap al Pla des Pouet. Allà ens reagrupam i tiram cap al Castell, intentant ciclar lo màxim, però és inevitable posar peu, sobretot a les escales finals.
Crec que fa vint anys que no havia tornat adalt, al refugi. Lo normal d'aquesta ruta es tirar cap a Orient en arribat al Pla des Pouet, però tots hem estat molt contents d'haver-hi pujat, perquè les vistes aquí adalt son espectaculars i amb la boira baixa que hi havia avui teniem una panoràmica diferent; a més a més n'hi havia qualqun que no hi havia estat mai.
El darrer tram d'escalons és espectacular. Permet treure moltes fotos originals.

En Jaume és mooolt bò fent fotos. Aspira a que una foto seva surti al Temps de IB3.
Berenam aquí adalt, sercant es sol perquè fa rasca. Cafetet al refugi i després de xerrar una estona amb un grup que berenava sobre les possibilitats que teniem apart de baixar a Orient, partim ... cap a Orient.
La baixada és una passada. Tiram cap avall, controlant perquè està un poc "Beixat" jejeje (Betis 1 - Madrid 0) però passant molt de gust a les zones trialeres, botant rels, sortetjant les llosses, ... vamos que hem pateat una bona estona.
Una vegada a la carretera "tertuliam" una estona si tornar ja o arribar al salt des Freu. En Damià insisteix molt i hi anam per asfalt. En poc més de vint minuts hi arribam però, no hi ha aigua !!! Amb lo que ha plogut darrerament.
D'aquí tornam a Orient i cap a Alaró per asfalt, perquè no volem fer tard.
Ens quedam amb les ganes de tornar per aquesta zona, ja que hi ha molts de llocs que tenim pendent, com el camí de Solleric cap a Tossals, el pas de s'Escaleta, Coanegra, ...
Què és de guapa Tramuntana !!!



Tampoc no he descansat tant!!

No vos penseu que es descans està durant tant ... lo que passa és que hi ha poques ganes d'escriure i m'estim més aprofitar el temps per rodar, correr i si se pot, nedar.
De fet, al meu cas, el descans va durar unes setmanes i poc a poc vaig tornar a sortir a rodar. Com se nota quan ha estat aturat un periode de temps considerable. A les primeres sortides de mtb feia uns 30-35 kms. tot sol i arribava cansat. Més cansat que al maig que els diumenges feiem sortides de 65-80 kms. i arribava a casa bé.
Els Estiracames han seguit sortint aquest temps, però a l'estiu passa lo que passa. Tots tenim més temps ja que es dia és més llarg, vacances, ... i tant podia ser que un dia en sortissin dos es capvespre, com l'endemà dos ho fessin el dematí, de tal manera que la sortida dels diumenges ja no era la referència, allà on ens aplegam la majoria.
Però a anat passant es temps i es diumenges tornen a ser la cita semanal.
Jo per la meva banda, l'estiu l'he dedicat als duatlons de la Challenge, tal com vaig fer l'any passat, però amb la diferència de que l'any passat vaig fer una crònica de cada duatló i enguany res de res ... lo que vos deia al principi d'aquesta entrada, poques ganes d'escriure i prioritzar la dedicació del temps. Poc a poc he anat intensificant els entrenos, sobretot els de carrera a peu i he arribat a novembre amb molt bones sensacions i amb ganes d'acabar l'any bé.
Per donar un poc de vida a aquesta entrada he afagit distintes fotos d'aquest periodo d'estiu i tardor, així voreu que és cert que hem existit.

En Damià va veure un euro a l'arena de la Punta de n'Amer i no volia deixar passar l'oportunitat
A peu després de la T2 al duatló de Vilafranca. En Damià me duia uns segons de ventatge i tocava acelerar per agafar-ho. Ens jugavem la tercera plaça del podi local !!!
Duatló d'Artà. En Damià va caure a la primera volta mtb fent-se mal al canell de la ma dreta.
Quina pena, perquè estavem picats des del duató de La Vila.
23 de setembre. Sortida clàsica fins a Son Macià i com no un bon berenar.
12 d'octubre. Una altra de les clàsiques que fiem 2 o 3 pics a l'any: Bonany, Petra, Sta. Margalida, Carrerases, Mont-Blanc, S'Avalleta i cap a La Vila.
Aquí feim bulla amb un bony de la rota davantera d'en Toni Puil.
4 Hores Non Stop Teka. A la fi; després de xerrar-ne durant anys; he participat a aquesta cursa mtb, amb en Wiro (company de la Volcat) i dos companys de sortides de Palma.