Montuiri-Cura. Diumenge 10/04/11

Avui crec que hem fet record de participants d'ençà que comentam ses nostres sortides des d'aquest blog; a la Pole de sortida erem 20. Com no, sa sortida des de Ca Na Miquela, després des cafetet.
I lo que passa quan som tants, que no te n'adones i es grup ja s'ha separat. Quan no feia 3 minuts que haviem sortit, en Jaume de Montuiri ha cridat a en Pep Mut per saber on erem, i li hem dit que tiràs cap a Son Ramón, que tiravem cap a Porreres i que ens agafaria, però quan ens hem donat compte 4 hem quedat darrera, sense saber quin camí haviem agafat els altres.

Poc després ens hem reagrupat i hem tirat cap a Montuiri, ja que avui en Masseno el Sobri feia de guia i ens ha proposat anar a Cura, berenant abans a S'Hostal. Per arribar-hi ens ha ensenyat camins entre sa carretera de Porreres i Montuiri que casi ningú coneixiem. Jo hi havia rodat qualque dia d'aquest que he sortit tot sol a descobrir camins, però no ho coneixia tot.
Abans d'arribar, en Masseno i en Damià han foradat a moments distints, lo que ha fet que arribassim en dos grups a berenar. Una vegada a lloc, com no rialles i bon berenar.
Com podeu veure hem segut en Pep Mut a un cantó per tenir-ho controlat.
Després de berenar part del grup ha tornat cap a La Vila, i l'altre part a tirat cap a Cura, així que hi ha dues cròniques:
- Tornada cap a La Vila (crònica d'en Miquel Rigó): rota d'en Laro, on ens fet unes fotos. En Pedro Morlà ha fet una cucaravela, carretera cap als Calderers i Vilafranca.

- Cura: de Montuiri tiram cap a Randa pel Camí de la Pau de Castellitx. En Pipo i en Damià ja m'havien dit que és una ruta molt guapa i una vegada i erem m'ha encantat. Es dia tan bò que feia acompanyava a que tot fos millor. Pels que no hi haviem estat, ens aturarem a les cases i s'esglèsia de Castellitx a fer qualque foto.
D'aquí cap a Randa per una pista més ample i aturada als Rentadors de Randa, per carregar d'aigüa i refrescar-nos un poc.


A partir d'aquí pujada cap a Cura. Pujant per ses adreceres se fan menys kilómetres que per carretera, però és més exigent. És inevitable fer qualque tram d'asfalt, però és un gustarro poder pufar-hi pels tiranys que solen utilitzar els senderistes.


Per baixar en Masseno s'ha lluit, ja que no només hem baixat per un camí molt trialer, si no que ademés ens ha duit per camins fora del principal, poguent fer bots, atravessar un rotllo de sitja, tobogans, ...
Per tornar a Montuiri ho hem fet per un camí distint al d'anada, i una vegada arribats a sa carretera de Porreres ja hem agafat sa via de servei per arribar a La Vila, que n'era hora.

Cap comentari:

Publica un comentari