Sopar Estiracames. Divendres 24/06/11.

Lloc: ca'n Miquel "Firestone".
Hora de trobada: a partir de les 20:30h., al jardí de caseva amb una bona cervesseta.
Assistents: Damià, Guiri, Molondro, Pipo, Guillem, Maties, Diego, Toni Chapira, Jaume Chapira, Pedrito, Toni Puil, Tià Adrover, Miquel d'Ariany, Pep Mut i Miquel Firestone. Font de informació en Pipo.

En Toni va començar a torrar només arribar, i hi va estar com una hora, mentres els altres feiem sa xerradeta al jardí, que hi feia un estar d'angels.
A mida que s'arribava l'hora de sopar, montarem taula amb uns minuts i va ser una vetl·lada molt agradable, on pràcticament tothom va explicar qualque batalleta de jove.
Varem descobrir es costat "Felix Rodríguez de la Fuente" d'en Molondro, donades ses seves relacions especials amb els animals.


I quan es Guiri va dir "-Jo me n'he d'anar" i va haver escampada general. Novament amb uns minuts varem tenir taula retirada i varem quedar per diumenge a les 07:00h, tal de guanyar-li una hora a sa calor.

Merida ONE-TWENTY Carbon 800-D N2, nova bici d'en Diego


Després d'un temps amb una Conor que li venia petita, a la fi en Diego roda amb un quadre de sa seva talla, un 22".
Aquí podeu trobar les especificacions de sa bicicleta.

Au Diego, que puguis estirar ses cames durant molts d'anys!!

Camí de Lloret-Calderers-Bonany. Diumenge 19/06/11.

Ja feia dues setmanes que no havia pogut sortit amb es grup i en tenia moltes ganes. Ahir tenia mal d’esquena, i avui matí encara me durava, però ses ganes m’han pogut.
Hi havia dues sortides planificades. Sa primera era a sa Comuna de Bunyola i havien quedat a les 07:00h, i els altres a les 08:00h a Ca Na Miquela.
Erem en Jaume “Chapira”, “es cubano”, en Guillem, en Miquel Rigo, un servidor i en Diego que estrenava bicicleta després de mesos amb una Conor petita de talla.

Mentres feiem es cafè, se comentava sa sortida des dijous horabaixa amb en Masseno i com que als que hi varen anar els va agradar varem dir de repetir-la.
Es camins a fer estaven per unes garrigues entre San Joan, Sineu i Lloret i per no partir directamente cap a San Joan, varem tirar cap el pinar de darrera sa benzinera. Allà en Jaume va volen comprovar sa resistència de ses pedres i s’hi va tirar de cap cap a una, però no hi va haver ferits, ni sa pedra ni en Jaume.
Des camí d’Hortella dirarem cap al camí d’Horteta i al de Consolació. Al darrer camí abans d’arribar al poble voltarem a la dreta, endinsant-nos a un pinar on varem fer unes fotos baixant tiranys curts però amb molta pendent.


Aquesta garriga pareixia petita, però a la vegada i havia distints camins que hi creuaven per dedins, així que té altres possibilitats. És una bona opció per anar-hi un dia que tengui poc temps, només per veure que més hi ha.
D’aquí creuarem sa carretera de San Joan – Montuiri per rodar per distints camins asfaltats combinats amb garrigues, així fins a arribar a sa carretera San Joan – Sineu, d’on tirarem cap a Es Ravellar, però no agafarem ses pistes des circuit des duatló, sino que tirarem cap l’altre garriga, que no sé que nom.
Foto de grupo. Tots amb sa nova equipació d'estiu.
Sense entrar al poble arribarem fins als Calderers, on vaig propasar pujar direcció cap a Bonany per un camí que hi surt d’una finca propera. Es problema és que la mitat volien arribar prest a La Vila, però en Guillem sabia que hi havia una desviacció que ens duria per avall a Es Cremat i no importaria pujar adalt.
Tenia moltes ganes de conèixer aquest camí i sa veritat és que me va sorprende lo interessant que és, ja que té estones on rodavem per s’ombra de sa garriga i ja més amunt es camí se torna molt exigent, obligant a tirar de tot es desarrollo i ademés no hi ha ombra que doni fresqueta. Com que en Guillem i jo ens posarem a tirar varem passar de molt sa desviacció que sercavem, fins al punt que casi eram adalt.
Tot i així tornarem a rera i trovarem sa desviación. D’aquí uns 5 minuts de baixada ràpida interrumpida per una pared i una tanca.
A les 10:30h tornavem a ser a Ca Na Miquela per berenar.
Va ser una sortida de només uns 30 kms., però molt entretenguda.
Una de ses curiositats va ser trobar diverses tortugues fent sa pujada a Bonany

AVUI, DIA 1 de juny, és el DIA DE LES VILAFRANQUES D'EUROPA

Vilafranques existents a diferents països europeus amb una població de 8 milions d'habitants, avui celebren les seves relacions socioculturals i econòmiques.


DIA 1 de juny és la data que els vilafranquers i vilafranqueres es reafirmen dins el marc europeu dels pobles.


Vilafranca, Villafranca, Vilafranche, Freyburg, Freistadt,... són maneres de pronunciar i deixar a lloure aquest sentiment de pertinença, tant ple de significat històric i actual.


Camins i camins amb en Masseno. Diumenge 29/05/11.

Aquest diumenge faltaven els que més opinió tenen a l’hora de triar la ruta, com son en Damià o en Toni Chapira, i passades les 08:00 ja erem damunt ses bicicletas es 10 estiracames presentats a files, sense ruta establerta.
Com que és lloc on berenar determina sa ruta que feim, s’ha dit anar a Ca’n Puxet a Lloret a fer un variat. Per no haver d’anar-hi per carretera hem tirad; com és habitual; per es pinar de darrera sa benzinera, fent els camins que ens duen fins a Son Barceló i fins a arribar a la carretera del “Caballo Blanco”.

Quan ja erem a la part de San Joan ens hem trobat amb en Masseno amb un company, en Toni “Busi”.
I aquí comença un debat, també típic a ses nostres sortides, d’on berenar. En Masseno forçat vol que tornem d’on venim per anar a Ca’s Pollencí a Montuiri, i nosaltres deim de tirar cap a Lloret. A la fi ni una cosa ni s’altre, ja que en Masseno torna a rera, però anant a Montuiri, i ens du cap a Son Comelles, per adinçar-nos per una garriga amb uns tiranys molt divertits i acabar sortint a Montuiri.
A un moment donat tots hem hagut de pujar a peu, tot i que cada un sercava es moment de poder seguir rodant.
Una vegada a Montuiri a berenar. N’Esteve Molondro, seguint es consell d’en Masseno, ha demanat un pa amb oli amb camarera, però no hi ha hagut sort.

Com que sa majoria volia arribar d’hora a La Vila i hem estat berenant més temps del pensat, 7 estiracames han tornat per sa via de servei i en Miquel, n’Esteve i jo hem seguit amb en Masseno i en Busi.
La idea també era arribar fins a La Vila però per camins i amb una hora de ruta,i ho hem fet pes pinar de darrera es Caballo Blanco, entre pistes i algún camí d’aquests que només en Masseno coneix.
Hem arribat fins a sa benzinera per, més o manco; es mateixos camins que ja haviem fet d’anada i allà en Miquel i n’Esteve han tornat cap a La Vila i jo he seguit amb els altres dos camí cap als Calderers. Una vegada allà hem agafat el camí de la dreta que acaba a la carretera San Joan – Petra. L’hem atravessat i en Masseno ens ha duit per camins fins es Ravellar d’on hem sortit a San Joan a fer una aturada per beure un poc.
Després en Busi ha tirat cap a Sineu i nosaltres dos hem tornat cap al camí de Son Comelles, però novament ho hem fet per un camí que jo no coneixia, i mira que he rodat per allà.
Una vegada a sa carretera de Palma cada un cap a caseva.

M’han sortit poc més de 52 kms. i un desnivell acumulat d’uns 650 metres.