Parc natural d'Aubarca. Dijous 21/04/11.

Tal com haviem quedat a les 07:30h. erem a Ca Na Miquela els que hem triat l’excursió d’Aubarca. Ens ha estranyat que en Pep Pirret no hi fos, ja que havia confirmat que vendria, però quan passaven més de 5 minuts de l’hora hem partit.
Per no haver d’agafar tants de cotxes he pujat amb en Damià i quan erem a mitjans camí entre Manacor i sa Colònia de San Pere en Pep ha cridat que ens espera a sa rotonda de Petra per anar cap a Son Serra. Ningú havia pensat amb ell, i segons pareix ja haviem quedat així es diumenge passat. Tot just a arribat 5 minuts després de fer-ho nosaltres.
Avui s'ha sumat a la sortida en Xisco, amic d'en Damià i que també surt amb els sectamtb.

 Un pic tothom ha estat llest hem partit vorera la mar per damunt ses pedres, fins que hem agafat una pista que ens ha duit a l’entrada de la urbanització de Betlem. Aquí hem agafat es camí que du a ses cases de Betlem, per tirar tot d’una per sa trialera que du cap amunt fins a s’Hermita. Al principi hem pogut rodar a estones, però al poc temps hem hagut d’avançar caminant, ja que se pujada s’enfila i té molta pedra a lloure i escalons. De totes maneres casi tots probavem de rodar sempre que podiem, i qualqun com en Xavier de Petra ha goitat darrera una mata a veure si hi trobava cervesa fresca, però no.


Poc més amunt ha estat en Toni Chapira és que ha provat de trobar-ne, però tampoc. Ja dalt de tot si que hem pogut rodar una estona fins a sa font, on ens hem aturat a berenar.

Hem fet via, perquè amb es punyetero vent que bufava, rodant s’estaia millor.
En partir ho hem pogut fer rodant es primers deu minuts, però novament ha tocat caminar una bona estona enfilant es Puig de sa Truja, per baixar per sa trialera que enllaça amb els Establits de S’Alqueria Vella. Sa baixada ha estat un poc complicada, ja que a estones hi havia molta pedra. Fa uns tres anys la vaig fer amb es Toys i no la recordava tant tècnica.
Al principi de tot ha estat n’Esteve Molondro és que mirant per ses voreres ha ensumat es trispol i se n’ha duit una fregada per sa cama de souvenir.
Una vegada hem estat al parking de s’Alqueria Vella d’avall hem agafat es Camí dels Presos, desviant-nos a la dreta pes camí que s’endinsa en el pinar del Puig des Corb i que arriba fins al Campament militar.
Així idò per amunt, fins arribar al desviament del Camí d’en Mondoi fins que hem arribat al punt on es camí se desvia cap a la dreta per començar sa baixada que acaba a s’Aranalet des Verger. Sa idea d’en Damià era baixar per aquí, per després pujar per s’Esquena Llarga, però es temps estava molt malament. No plovia però hi havia molta boira i calima, fins es punt que fins aquí adalt arribava a banyar sa cara i es pins tenien banyada sa part d’on bufava es vent. De fet d’aquí dalt se tenen unes vistes precioses cap a la mar, i nosaltres no hi veiem cinquanta metres endavant.
Com que no era és millor dia per tirar per aquí i a més a més no tothom quedava a dinar ja que tenien altres feines i si ho feiem ja suposàvem que estariem més temps de lo que toca, hem decidit tornar per on haviem vingut, no sense abans fer-ne un bon debat.
Debat al camí d’en Mondoi
Així donç hem desfet es camí fet fins al parking, on hem tirat cap a s’Hermita per asfalt. Durant es vint minuts de pujada hem vist passar a uns tres cents vint i quatre mil cinc cents noranta dos guiris amb bicicletes de carretera, ni un més ni un manco.

Una vegada arribats n’Àngel ha aprofitat per canviar de càmara, ja que havia foradat feia estona i havia fet sa pujada just de presió. Aquí s’ha desfet un nou debat envoltant qui quedava a dinar, si arròs de peix o pepitos, i tal i tal i tal.

Ja només ens quedava fer sa trialera que haviem fet casi tota caminant es matí. Me pensava que seria més llarga i difícil, però sa veritat és que a mi se m’ha fet curta i l’he pogut fer sense baixar-me molt de sa bici i disfrutant. Sé que hi ha hagut alguna bufetada, però no mal.
Ja a sa urbanització hem tornat a sa Colònia devora la mar. En Miquel Maseno ha agafat de pupilo a n’Àngel ensenyant-li un poc de tècnica per damunt ses roques.

Arribats als cotxes, vuit hem quedat a dinar d’un arròs de peix molt bò a un restaurant d’un pescador que en Miquel i en Toni Estrany ja hi havien estat feia poc. Com no, rialles i bon menjar.

Foto de grupo al acabar sa primera trialera

Estirada de cames fins a Porreres. Diumenge 17/04/11.

08:00 a Ca na Miquela 15 estiracames amb poques ganes de rodar, perquè sent dia de festa (Diumenge del Ram), sa majoria volem ser a cases d'hora.
Així idò tiram cap a Sa Penya, i fem sa garriga de darrera sa benzinera. En Pep Sansó s'ha acostat a una mata a ensumar si feia bona olor, però no hi ha hagut mal i després ens ha dedicat una foto.
Molt bé Pep !!! (també conegut com Perico o Jaume)
Enllaçam camins dels habituals quan ses sortides son més enfora, però avui han estat sa nostra ruta.

Poc a poc ens hem acostat a Porreres a berenar.
De Porreres, 4 i un servidor hem tornat a Vilafranca sense enredar, per sa carretera vella de Porreres-Sant Joan i els altres han tirat cap el Camí de Son Mesquida, per enllaçar amb el camí de Son Valls i tornar per Es Pagos.

La setmana que ve tenim dues rutes preparades:
- Dijous Sant: sortida a les 07:30 amb cotxes cap a sa Colònia de Sant Pere per fer excursió pel Parc de LLevant i dinar a sa Colònia.
- Divendres Sant: pujada a Lluc desde Inca.

Montuiri-Cura. Diumenge 10/04/11

Avui crec que hem fet record de participants d'ençà que comentam ses nostres sortides des d'aquest blog; a la Pole de sortida erem 20. Com no, sa sortida des de Ca Na Miquela, després des cafetet.
I lo que passa quan som tants, que no te n'adones i es grup ja s'ha separat. Quan no feia 3 minuts que haviem sortit, en Jaume de Montuiri ha cridat a en Pep Mut per saber on erem, i li hem dit que tiràs cap a Son Ramón, que tiravem cap a Porreres i que ens agafaria, però quan ens hem donat compte 4 hem quedat darrera, sense saber quin camí haviem agafat els altres.

Poc després ens hem reagrupat i hem tirat cap a Montuiri, ja que avui en Masseno el Sobri feia de guia i ens ha proposat anar a Cura, berenant abans a S'Hostal. Per arribar-hi ens ha ensenyat camins entre sa carretera de Porreres i Montuiri que casi ningú coneixiem. Jo hi havia rodat qualque dia d'aquest que he sortit tot sol a descobrir camins, però no ho coneixia tot.
Abans d'arribar, en Masseno i en Damià han foradat a moments distints, lo que ha fet que arribassim en dos grups a berenar. Una vegada a lloc, com no rialles i bon berenar.
Com podeu veure hem segut en Pep Mut a un cantó per tenir-ho controlat.
Després de berenar part del grup ha tornat cap a La Vila, i l'altre part a tirat cap a Cura, així que hi ha dues cròniques:
- Tornada cap a La Vila (crònica d'en Miquel Rigó): rota d'en Laro, on ens fet unes fotos. En Pedro Morlà ha fet una cucaravela, carretera cap als Calderers i Vilafranca.

- Cura: de Montuiri tiram cap a Randa pel Camí de la Pau de Castellitx. En Pipo i en Damià ja m'havien dit que és una ruta molt guapa i una vegada i erem m'ha encantat. Es dia tan bò que feia acompanyava a que tot fos millor. Pels que no hi haviem estat, ens aturarem a les cases i s'esglèsia de Castellitx a fer qualque foto.
D'aquí cap a Randa per una pista més ample i aturada als Rentadors de Randa, per carregar d'aigüa i refrescar-nos un poc.


A partir d'aquí pujada cap a Cura. Pujant per ses adreceres se fan menys kilómetres que per carretera, però és més exigent. És inevitable fer qualque tram d'asfalt, però és un gustarro poder pufar-hi pels tiranys que solen utilitzar els senderistes.


Per baixar en Masseno s'ha lluit, ja que no només hem baixat per un camí molt trialer, si no que ademés ens ha duit per camins fora del principal, poguent fer bots, atravessar un rotllo de sitja, tobogans, ...
Per tornar a Montuiri ho hem fet per un camí distint al d'anada, i una vegada arribats a sa carretera de Porreres ja hem agafat sa via de servei per arribar a La Vila, que n'era hora.

Prohibicions i més prohibicions pels que feim ciclisme de montanya

La darrera noticia sorgida a Balears l'ha protagonitzat l'Ajuntament d'Alaró, que en ple debat instrumentat pel Consell de Mallorca tal que els Ajuntament determinassin els seus camins públics per incluir-los al seu catàleg; aquest se despenja amb la següent noticia publicada ahir al diari Ultima Hora:
"El Ajuntament prohibe el paso de bicicletas y motos por el Camí de Solleric"


Dit amb altres paraules, els veïns del camí de Solleric ja no tindran molèsties.

Altres Ajuntaments estan en plena tasca d'elaboració d'aquest catàleg, com és el cas del d'Esporles, i així ho anuncien a la seva web.

A altres webs o blogs hi trobareu també opinions al respecte, Sectamtb, Trabucats. Haurem d'estar "al tanto" per si s'organitza alguna quedada reivindicativa. Ara més que mai:
Imatge presa de la web dels Sectamtb
Tanta sort que a Vilafranca no tenim renous d'aquests.

Tagamament-Lloret. Diumenge 03/04/11.

A la sortida d’avui jo no hi he estat, però així i tot a les 08:00 he saludat al grup abans de surtir. Ahir vaig fer sortida de carretera amb el meu club de Trialtó; Triats.som; i avui tocava dia amb la família.

Per sort en Miquel Rigó ha fet un munt de fotos i ha preparat la crònica:


Com de costum sa partida ha estat de Ca Na Miquela de Ses Teuleres; dirección cap a Son Ramón, per pujar per dins sa Garriga i quan hem sortit ja sobravem mànigues de tota clase.
Pes camí d’Hortella hem creuat per devall sa carretera i ens hem tornat a ficar per sa Garriga per agafar cap a San Joan, però sense arribar-hi hem tirat cap a sa posessió de Tagamament.


D’aquí hem sortit a un camí d’asfalt i a més d’un li ha entrat sa fam i han partit a pegar estirades de camí cap a Lloret.

Una vegada allà qualqun ja anava ben tocat aixó que lo següent ha estat un bon berenar.
Després hem decidit voltar cap a Sineu, San Joan on hem tirat per sa Garriga des circuit des duatló de s’estiu passat, amb qualque devallada que posava sa pell de gallina.


Tot ha sortit bé, no hi ha hagut cap caiguda i tornada cap a Vilafranca.