Parc natural d'Aubarca. Dijous 21/04/11.

Tal com haviem quedat a les 07:30h. erem a Ca Na Miquela els que hem triat l’excursió d’Aubarca. Ens ha estranyat que en Pep Pirret no hi fos, ja que havia confirmat que vendria, però quan passaven més de 5 minuts de l’hora hem partit.
Per no haver d’agafar tants de cotxes he pujat amb en Damià i quan erem a mitjans camí entre Manacor i sa Colònia de San Pere en Pep ha cridat que ens espera a sa rotonda de Petra per anar cap a Son Serra. Ningú havia pensat amb ell, i segons pareix ja haviem quedat així es diumenge passat. Tot just a arribat 5 minuts després de fer-ho nosaltres.
Avui s'ha sumat a la sortida en Xisco, amic d'en Damià i que també surt amb els sectamtb.

 Un pic tothom ha estat llest hem partit vorera la mar per damunt ses pedres, fins que hem agafat una pista que ens ha duit a l’entrada de la urbanització de Betlem. Aquí hem agafat es camí que du a ses cases de Betlem, per tirar tot d’una per sa trialera que du cap amunt fins a s’Hermita. Al principi hem pogut rodar a estones, però al poc temps hem hagut d’avançar caminant, ja que se pujada s’enfila i té molta pedra a lloure i escalons. De totes maneres casi tots probavem de rodar sempre que podiem, i qualqun com en Xavier de Petra ha goitat darrera una mata a veure si hi trobava cervesa fresca, però no.


Poc més amunt ha estat en Toni Chapira és que ha provat de trobar-ne, però tampoc. Ja dalt de tot si que hem pogut rodar una estona fins a sa font, on ens hem aturat a berenar.

Hem fet via, perquè amb es punyetero vent que bufava, rodant s’estaia millor.
En partir ho hem pogut fer rodant es primers deu minuts, però novament ha tocat caminar una bona estona enfilant es Puig de sa Truja, per baixar per sa trialera que enllaça amb els Establits de S’Alqueria Vella. Sa baixada ha estat un poc complicada, ja que a estones hi havia molta pedra. Fa uns tres anys la vaig fer amb es Toys i no la recordava tant tècnica.
Al principi de tot ha estat n’Esteve Molondro és que mirant per ses voreres ha ensumat es trispol i se n’ha duit una fregada per sa cama de souvenir.
Una vegada hem estat al parking de s’Alqueria Vella d’avall hem agafat es Camí dels Presos, desviant-nos a la dreta pes camí que s’endinsa en el pinar del Puig des Corb i que arriba fins al Campament militar.
Així idò per amunt, fins arribar al desviament del Camí d’en Mondoi fins que hem arribat al punt on es camí se desvia cap a la dreta per començar sa baixada que acaba a s’Aranalet des Verger. Sa idea d’en Damià era baixar per aquí, per després pujar per s’Esquena Llarga, però es temps estava molt malament. No plovia però hi havia molta boira i calima, fins es punt que fins aquí adalt arribava a banyar sa cara i es pins tenien banyada sa part d’on bufava es vent. De fet d’aquí dalt se tenen unes vistes precioses cap a la mar, i nosaltres no hi veiem cinquanta metres endavant.
Com que no era és millor dia per tirar per aquí i a més a més no tothom quedava a dinar ja que tenien altres feines i si ho feiem ja suposàvem que estariem més temps de lo que toca, hem decidit tornar per on haviem vingut, no sense abans fer-ne un bon debat.
Debat al camí d’en Mondoi
Així donç hem desfet es camí fet fins al parking, on hem tirat cap a s’Hermita per asfalt. Durant es vint minuts de pujada hem vist passar a uns tres cents vint i quatre mil cinc cents noranta dos guiris amb bicicletes de carretera, ni un més ni un manco.

Una vegada arribats n’Àngel ha aprofitat per canviar de càmara, ja que havia foradat feia estona i havia fet sa pujada just de presió. Aquí s’ha desfet un nou debat envoltant qui quedava a dinar, si arròs de peix o pepitos, i tal i tal i tal.

Ja només ens quedava fer sa trialera que haviem fet casi tota caminant es matí. Me pensava que seria més llarga i difícil, però sa veritat és que a mi se m’ha fet curta i l’he pogut fer sense baixar-me molt de sa bici i disfrutant. Sé que hi ha hagut alguna bufetada, però no mal.
Ja a sa urbanització hem tornat a sa Colònia devora la mar. En Miquel Maseno ha agafat de pupilo a n’Àngel ensenyant-li un poc de tècnica per damunt ses roques.

Arribats als cotxes, vuit hem quedat a dinar d’un arròs de peix molt bò a un restaurant d’un pescador que en Miquel i en Toni Estrany ja hi havien estat feia poc. Com no, rialles i bon menjar.

Foto de grupo al acabar sa primera trialera

1 comentari:

  1. Que precisión con los nombres de los caminos. Yo no conozco ninguno. Menudas saliditas que os pegáis!!

    ResponSuprimeix